Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

Aquesta setmana hem treballat a classe diferents models d’ús de l’ordinador en els entorns educatius. Aquestes diferencies es basen en 4 metàfores propostes per Charles Crook. Estes metàfores expliquen com la tecnologia d’avui en dia pot ensenyar i ajudar a aprendre, un funció del paper de l’ordinador. Les metàfores son les següents:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Hi ha programes en els que al nen se li planteja una teoria i uns exercicis posteriors. El funcionament que segueix és pràcticament l’idèntic al que és podria seguir en una classe amb un mestre.
Al final de l’activitat el mateix programa pot avaluar al infant. Aquest sistema consisteix en transportar el model d’educació tradicional al ordinador.

La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne

El centre d’aquesta visió és l’alumne, qui controla la maquina, no al contrari. L’ordinador aprèn de l’alumne.
Va crear el concepte de Micromon on l’alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria. El que ensenya constantment és el nen, dona instruccions a l’ordinador.
L’acte educatiu es molt mes significatiu quan el nen el fa. Però, prèviament, ha de treballar el tema.

La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

L’alumne es guia a través de les seves experiències. Simulem una realitat perquè significa que no podem estar allí (vídeo sobre l’antàrtica, central nuclear, com funciona...)
El simulador a vegades l’objectivem per solucionar problemes.
El problema que té, a vegades, és que la realitat no funciona així. Per tant, els simuladors son interessant per fer proves.

La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

És veritat que l’ordinador ens ajuda a ser més creatius?
Ens ajuda el Word a comunicar-nos amb el món? La correcció d’ortografia ens ajuda a comunicar-nos amb la resta del món. Puc escriure bé i tothom ho entendrà. El diccionari de sinònims també ens ajuda a comunicar-nos Si puc incorporar imatges en les meves cartes, podré fer-les més creatives.
Per tant, els ordinadors m’ajuden en la creativitat, ens fan més creatius. Les eines ens permeten evolucionar positivament en les creacions. Cada eina si la utilitzem bé, en ajuda a fer-ho millor.

Les llicències creative commons

L’idea de les llicencies creative commons es pot entendre, com introducció, veien aquest còmic. Aquestes llicencies es creen amb l’objectiu que qualsevol persona tingui un suport a l’hora de penjar les seves imatges o arxius a Internet, vulgui prohibir algú ús o al contrari. En aquest article de El País es pot ampliar aquesta informació i veure algú exemple:

“Autores españoles emplean la copia libre de Creative Commons”

En la següent Mini Unitat Didàctica es troba explicat els diferents tipus de programaris que tenim avui en dia, i quins drets té cadascú d’ells, relacionat amb les llicencies creative commons.

Programaris lliures

Un programa lliure és aquell que es pot tenir accés al seu codi font i poder fer una modificació segons vulgui. Es defineix basant-se en quatre llibertats:

• La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
• La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
• La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
• La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

Un exemple d’aquest tipus de programaris és la plataforma SourceFORGE.net , i altres més coneguts com Firefox o l’OppenOffice

Programaris convencionals

Limita la possibilitat de detectar o corregir errades de programació. No es pot fer modificacions, ni traduir, ni fer-ho servir amb altre idea que la que vulgui el seu autor.

L’exemple més cla i proper d’aquestes programes es l’Office, doncs quan nosaltres el comprem, només comprem un codi executable, sense la possibilitat de poder canviar-ho, sense accedir al codi Font.

Hi ha tres tipus de programaris:

- Programari gratuït

- Programari de prova

- Programari comercial

Programaris de codi obert

Aquest programaris ofereixen la possibilitat d’accedir al seu codi font, i per altre banda es pot modificar, canviar o difondre la versió resultant

Un exemple és l’Open Source Iniciative