L’idea de les llicencies creative commons es pot entendre, com introducció, veien aquest còmic. Aquestes llicencies es creen amb l’objectiu que qualsevol persona tingui un suport a l’hora de penjar les seves imatges o arxius a Internet, vulgui prohibir algú ús o al contrari. En aquest article de El País es pot ampliar aquesta informació i veure algú exemple:
“Autores españoles emplean la copia libre de Creative Commons”
En la següent Mini Unitat Didàctica es troba explicat els diferents tipus de programaris que tenim avui en dia, i quins drets té cadascú d’ells, relacionat amb les llicencies creative commons.
Programaris lliures
Un programa lliure és aquell que es pot tenir accés al seu codi font i poder fer una modificació segons vulgui. Es defineix basant-se en quatre llibertats:
- La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
- La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
- La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
- La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
Un exemple d’aquest tipus de programaris és la plataforma SourceFORGE.net , i altres més coneguts com Firefox o l’OppenOffice
Programaris convencionals
Limita la possibilitat de detectar o corregir errades de programació. No es pot fer modificacions, ni traduir, ni fer-ho servir amb altre idea que la que vulgui el seu autor.
L’exemple més cla i proper d’aquestes programes es l’Office, doncs quan nosaltres el comprem, només comprem un codi executable, sense la possibilitat de poder canviar-ho, sense accedir al codi Font.
Hi ha tres tipus de programaris:
- Programari gratuït
- Programari de prova
- Programari comercial
Programaris de codi obert
Aquest programaris ofereixen la possibilitat d’accedir al seu codi font, i per altre banda es pot modificar, canviar o difondre la versió resultant
Un exemple és l’Open Source Iniciative
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada